Espai de Supervisió per a Professionals de l’Acció Social

Les supervisions són espais de creixement personal, professional, d’equips i projectes.

Treballar en primera línia és una exposició molt intensa perquè el recurs fonamental és el mateix professional. Cada professional només pot posar en joc els seus propis recursos, les seves idees, les seves capacitats, les seves emocions, la seva experiència, els seus coneixements i els seus aprenentatges, però sobretot és a través de la seva pròpia persona com s’aniran elaborant els diferents esdeveniments que es donaran en el procés relacional.

Els professionals que acompanyem processos tenim en la nostra persona l’eina principal de la nostra acció. Les relacions que establim amb les persones usuàries- clients s’estructura en base a la persona del professional, que implica un compromís i, doncs, una exposició important. Atès que les persones ateses presenten dificultats socials, aquesta relació acostuma a ser una font de tensions i desgast professional important.

En la mesura que podem parlar i/o expressar aquestes situacions de tensió amb l’equip tendeixen a dissoldre’s i propicia la creació de nous marcs de treball adequats per a la nostra pràctica.

La supervisió té una funció de formació i de creixement en l’equip, en la mesura que es comparteixen emocions i reflexions i es construeix una cultura d’equip en relació a la seva funció, l’encàrrec, les formes de treballar, etc. és a dir, la supervisió permet construir noves mirades als conflictes, aportar i crear nous significats i divisar-explorar noves possibilitats.

És també un espai relacional i de conversa on els professionals tenim la possibilitat de parlar sobre aspectes relacionats amb la nostra praxi: des de l’atenció directa a la relació amb la institució passant per les relacions en l’equip. En altres paraules, abasta els compromisos del(s) professional(s) en la seva tasca. Hi ha una atenció emocional i empàtica a un equip en un context concret. A la vegada, amplia l’autoconeixement del professional, millorant els recursos propis, i dóna estratègies per a la seva autocura.

Des d’un altre punt de vista, la supervisió és un element de salut en el treball, en el sentit que la persona pot continuar la seva tasca després de descarregar aquelles preocupacions i emocions que té degudes al seu dia a dia en el treball i que no poden expressar-se per possibles males interpretacions, por a represàlies, etc.

Es realitza en equips d’intervenció i inclouen aquelles persones que el mateix equip considera que han de formar-hi part.

La metodologia de treball girarà entorn la revisió, la vivència, amb dinàmiques que ens permetin entrenar una mirada més complementària, i una reflexió de la praxi des del model sistèmic relacional, també contextual.